Quins paràmetres cal controlar en les aigües residuals domèstiques?

Entre els paràmetres clau, el nitrogen amònic (NH₃–N) mereix la màxima prioritat. Representa la suma de la concentració d'amoníac lliure dissolt (NH₃) i ions d'amoni (NH₄⁺), originats principalment d'excrements humans i agents de neteja que contenen nitrogen. Els nivells elevats de NH₃–N contribueixen a l'eutrofització, estimulant la floració d'algues que esgoten l'oxigen dissolt i perjudiquen la biodiversitat aquàtica. A més, l'amoníac no ionitzat és extremadament tòxic per als peixos i els organismes aquàtics sensibles, i pot alterar l'estructura i la funció de l'ecosistema. Als països d'ingressos alts, el NH₃–N es controla rutinàriament segons els estàndards nacionals de qualitat de l'aigua mitjançant mètodes analítics validats (per exemple, colorimetria o elèctrodes selectius d'ions), cosa que permet un control eficaç de la contaminació. En canvi, les llacunes de control persisteixen en moltes regions en desenvolupament a causa de l'accés limitat a instrumentació calibrada, personal qualificat i protocols de manteniment sostenible, especialment en zones d'urbanització ràpida on la generació d'aigües residuals supera el desenvolupament d'infraestructures. Per tant, el NH₃–N serveix com a indicador crític de la gravetat de la contaminació i com a mètrica essencial per avaluar el risc ecològic i l'eficiència del tractament.

El pH és un altre paràmetre fonamental que requereix una avaluació sistemàtica. Definit com el logaritme negatiu de l'activitat dels ions d'hidrogen, el pH reflecteix l'equilibri àcid-base de les aigües residuals i normalment oscil·la entre 6,5 i 8,5 en fonts domèstiques, influenciat per detergents, residus alimentaris i codis abocaments industrials. Les desviacions fora d'aquest rang poden inhibir els processos de tractament biològic (per exemple, la nitrificació), corroir la infraestructura de transport i afectar negativament la biota aquàtica. En temps realMonitorització del pHpermet l'optimització dinàmica de les operacions de tractament, com ara la dosificació química i el control de l'aireació, en entorns d'ingressos alts. Per contra, la mesura intermitent o absent del pH continua sent habitual en contextos amb recursos limitats, cosa que contribueix a una qualitat inconsistent dels efluents. Per tant, les dades fiables del pH no només donen suport al compliment local, sinó que també sustenten objectius més amplis de seguretat de l'aigua transfronterera i sistemes de sanejament resistents al clima.